ROXI RAMONE TRIBUTE

La sorpresa dels Blutarsky.
La presentació oficial de un sub-engendro blutarskià que denominarem Senador Blutarsky per la festa sorpresa Ramones de la Roxi (encara que el seu aniversari va ser el març!!!).
En pocs dies varem rebre l'encàrrec de las Tóxicas (la banda de punk de BCN) de fer una banda de covers de Ramones per rendir homenatge a la dóna que més els venera en aquest sistema galàctic: la Roxi, la bateria de la banda. Però amb dos reptes: la Roxi no podia tocar (era la seva festa) i Oriol-Bigotín estava complint compromisos socio-alcohòlics de innedudible assistència (Ori, tu ja saps que et vaig trobar a faltar per la teva màgia en directe!). La ment desgastada dels Blutarsky van improvisar (com sempre, diria jo), i van proposar al Victor (aka The Beast) unir-se al tribute.
Així que Saturday night, Blutarsky van rendir homenatge metal·lero a la Roxi i als Ramones, amb el següent set list, assajat en una única hora abans del concert: Beat on the Brat, I just wanna have something to do, I Believe in Miracles (plus I Believe in Satan), I don’t care, I wanna be well, Noise-Noise (saltant-nos la norma varem tocar una versió crossover de la cançó punk dels Nuevo Catecismo) per acabar amb un patillero I wanna be sedated, himne generacional donde los haya.
El que més impressió va causar va ser la potència sònica de The Beast, que va aturdir a la parròquia. L’Andreu i l’Albert (quan se’ls necessita donen el callo; llàstima que mai se’ls necessiti) van fer coros. I la suor i la birra van aparèixer al llarg de tota la nit.
A comentar:
1.- Sonoritzant va arribar el típic punk he-sido-heavy-toco-con-las-piernas-arqueadas-hacia-adentro-porque-soy-un-enrollao-que-te-cagas amb l'ampli de guitarra que els Blutarsky feia una hora que esperàvem per sonoritzar (por que encima el tío llegó cuando le salió de los huevos). El puja a l'escenari i quan ens va vaure connectar-ho, molt educadament, s'apropa i ens deixa anar la típica historieta de tio poco enrollado soy-punk-y-anarkista-pero-mi-ampli-no-lo-toca-ni-dios. Ja sabe, la clàssica "oye el otro día me jodieron el ampli una banda a la que se lo dejé, así que nos os lo dejo; de buen rollo eh!, pero como no sé que coño hago aquí, no vais a tocar con mi ampli; pero guay eh, de buen rollo; anarkia anarkia, punk punk punk". Així que ... sense ampli, cosa que va provocar que s'hagués de llogar material per fer el concert a la Roxi. "Eso sí, de buen rollo que aquí todos somos punks".
Quan puja a l'escenari per tocar les seves cançons, a sobre ens demana un "jack" per què no l'ha portat. Tendrá huevos el tío de los cojones. Vaig haver-li de deixar el meu, que em va costar una pasta! Amb quina veueta ho va demanar!. Quins ullets de bon nano que fotia el melenut! Semblava que mai ens hagués deixat tirats. Coño cómprate un puto cable, enrollao! Però els Blutarsky enseyen maneres allà on van. Seguint les enseyances de l'Oriol, som el Dc Elegancia. I el enrollat va poder tocar amb garanties d'un bon cable.
2.- La sorpresa extramusical va ser el Julio. Havent tornat ja de les vacances pagades per la nostre hora setmanal regalada va permetre que la encerrona de les Tóxicas colés i ens va convidar a birres!. Així que des de dissabte long life a Julio i a Timo.
3.- Se'ns va presentar a Andreu Warhol (coneixedor de la banda saragossana Más Birras).
4.- Comentaria més coses sobre la experiència extrasensorial que ens va causar el cantant Zero, però .....

One, Two, Three, Four!