CONTRACTACIÓ EN ORIGEN

Coneguda és la fama de les 5 Puertas i les seves patates braves (a.k.a. patates amb allioli) però realment el blog no s’ha dedicat en profunditat a l’anàlisi d’aquest portentu de l’economia submergida moderna que és les 5 Puertas, sobretot perquè el blog està administrat per membres del Patronato de les 7 Portes donde los haya (i tinc una prova multimèdia de l’Uri plantant un pinaco al bar de les 7 Portes així que chitón a tot cristo que això va en serio).

Podria parlar de les patates amb allioli de fama planetària i dels estudis que han portat a enviar-ne mostres més enllà de la Via Làctia per demostrar que no hi ha allioli més potent que el de les 5 Puertas en tota la galàxia (els experiments de la “Potato Odissey” és un tema al que ens dedicarem més endavant).

Però el que realment m’interessa és analitzar el sistema de contractació de les “5”, la seva mà d’obra, els empleats o, per dir-ho com s’ha de dir, l’oportunitat que aquest bé de déu de negoci que és les 5 Puertas dóna a qualsevol persona immigrada que acrediti no tenir papers ni coneixements de cap tipus, donant-li la responsabilitat de servir les millors patates de la República Galàctica sense haver prèviament estudiat, ni après res, ni llegir ni escriure, ni matemàtiques, ni química, ni educación para la ciudadanía, etc.

Macho-picheitor no era ningú abans de ser a les 5 Puertas. Tampoc Svetlana Chochinescu. Ni què dir de Leslie Nielsen. Però el dissabte passat vam tenir la prova irrefutable de com la persona més mediocre d’ultramar pot tenir una oportunitat a les 5 Puertas.

Quaqtemoc Lázaro Atunes estava amb bandeja y trapo de cocina preparat per atendre’ns. 12 hores abans estava vigilant un aparcament de burrotaxis al zócalo de San Juan Chamula (Guatemala) i de sobte la responsabilitat de mando intermedio de la distribució de patates, sense carnet de manipular d’alimentos ni DNI.

La comanda: “3 jarras”. Va el tio i porta 3 vasos-tubo i 3 llaunes de Kas naranja (pregunta: qui collons demana Kas Naranja a las 5 Puertas?). Se li fa veure l’error (3 jarras de cerveza) i ni corto ni perezoso torna amb 3 vasos-tubo i 3 llaunes de cervesa, cagant-la en el continente i clavant-la en el contenido. La seva segona oportunitat. El sueño americano traslladat a Bellvitge. Ànims Quaqtemoc. Se li torna a dir “3 jarras” (algú suelta per darrera sinòmims: “3 tanques”). Va el tiu i entra a la barra decidit a agafar qualsevol cosa, rollo tapa de alcachofa, whisky-vaso-tubo, boquerones o tapa de oreja.

En aquell moment apareix Gemelo Malo i li posa entre les mans una gerra de vidre, li agafa les mans a Quaqtemoc i l’acompanya en l’acció d’omplir la gerra de cervesa cual padre amantísimo. ACNUR que els doni pel sac, això sí és integració de l’immigrant i el refugiao! Una nova vida fora l’altiplano, sense la mara salvatrucha a cada esquina, sense malaria i sense dengue, sense perdre el ramat pel Chupacabras. Fly to Bellvitge. Serve the potatoes. Dip in the allioli. Escanciate the beer.